"El experimento"

En el tercer post del blog, m’agradaria deixar-vos el link d’una pel•lícula que es titula “El experimento”: http://www.divxonline.info/pelicula-divx/2027/El-experimento/ (Al cap de 72 minuts, la pel·lícula es para i has d'esperar 52 minuts perquè continuï).

Penjo també el link del tràiler per si en voleu veure una per sobre la trama de la pel·lícula:http://www.youtube.com/watch?v=kgrMD6d_4N0

Aquesta és una pel•lícula realitzada pel director Oliver Hirschbiegel a l'any 2001 i esta basada en fets reals és a dir que l'experiment que podem veure és verídic.

La pel•lícula tracta d'un grup de psicòlegs que es proposa realitzar un experiment amb persones reals per veure la capacitat d'adaptació que aquestes poden tenir vers la realitat que ells els hi imposen i la seva reacció davant el tipus de situacions que se'ls poden representar en un rol determinat , per això, decideixen posar un anunci al diari demanant persones disposades a participar-hi a canvi d'una quantitat de diners. Després de que la gent interessada s’hi presenti (entre ells s’hi troba Fach,el protagonista de la pel•lícula) els divideixen en grups i a uns els toca ser presos i als altres policies. Amb tot això comença l'experiment, al principi tant els guàrdies com els presos es mostren serens i no abusen del seu paper, però a mida que van passant les hores els guàrdies han de fer ús de la seva autoritat perquè tots es posin realment en l'experiment, i perquè els respectin.

Aquesta pel•lícula, esta basada en fets reals. Tot i que hi ha algunes modificacions, l'experiment va ser dut a terme pel doctor Zimbardo a la Universitat de Standford l'any 1971 amb estudiants d'aquell mateix centre. Per a fer possible l'experiment real, es va construir una presó sota la universitat de psicologia i es va procurar que hi hagués un ràpid ritme d'adaptació tant pels presos com pels policies per tal de que els investigadors poguessin observar i estudiar el seu comportament. L’experiment es va haver de suspendre al cap de 6 dies ja que els guàrdies van començar a agafar un rol de superioritat vers els presos.

La conclusió que en van treure d'aquest experiment, era que hi havia tres tipus de guàrdies i tres tipus de presos:

Guàrdies:

-Durs: Els que no donaven privilegis en cap condició. Ex: Venus-Bons:

-Els que feien favors: Ex: “El policia bo”-Hostils:

-Els que tenien un comportament arbitrari.

Presos:

-Rebels: Els que es queixaven de l'autoritat que els imposaven. Ex: Fach

-Dèbils: Els que patien crisis nervioses, atacs d’ansietat...Ex: nº69

-Els obedients: Els que no es posaven en problemes...Ex: “El company d'habitació.

La conclusió principal que jo he tret d'aquesta pel·lícula és que cada persona té un caràcter diferent i per tant s'adaptarà més o menys en el rol que li pertoca o bé s'hi implicarà més. El que queda molt clar per això és que tots acaben assumint el paper que se'ls assigna i per això la situació arriba fins a aquest extrem, perquè els policies es creuen realment que és la seva professió i els presos es creuen realment que la seva llibertat està condicionada pels policies.

Les fòbies

"¡Vamos, Marisa!", gritaron todos los niños de quinto grado desde a dentro de los grandes ascensores. "Apresúrate. ¿No quieres llegar al último piso?"

Marisa tenía una expresión apesadumbrada y pensó para sí misma: "Por supuesto que quiero llegar. Ésa es la razón por la que vine a este viaje de estudio". Pero cuando miró hacia donde estaban sus amigos, sintió celos. ¿Cómo era posible que ninguno de ellos estuviera aterrorizado de subir en el ascensor?

"Estoy bien", dijo tan alegremente como pudo. "Iré por las escaleras y me encontraré con ustedes arriba". Cuando se dio cuenta de todos los pisos que tendría que subir, no se sintió demasiado feliz. Pero respiró hondo, aliviada, al saber que no tendría que tomar ese terrorífico ascensor.

Ja que avui a classe de pràctiques hem parlat de les fòbies, m’agradaria que l’entrada del blog d’avui parlés d’aquestes. Però abans de mirar la definició de fòbia, o concretar-ne els tipus, m’agradaria remuntar-me a l’origen d’aquesta paraula. La paraula fòbia, prové de la mitología grega , i per tant en grec s’escriuría: φóβος. I tant per a ells com per a nosaltres significa por, pànic o temor. En la mitología, com diu el seu nom , aquest curiós personatge era la por en persona , fill d’Ares i Afrodita, solia acompanyar a altres llegendes com Deimos i Enio a batallar.

Després de conèixer una mica els orígens grecs d’aquesta paraula, m’agradaria començar definint fòbia des del meu punt de vista. En la meva opinió, jo diria que es tracta d’una por desmesurada cap a un objecte o espai, portada als extrems, que et pot portar conseqüències físiques com atacs d’angoixa etc. Una definició científica d’aquest concepte, en canvi, podria ser: és un trastorn de la salut emocional que es caracteritza per la por intensa vers a objectes o situacions concretes com per exemple insectes o llocs tancats. Així doncs, les dues definicions estan d’acord en que la fòbia posa a les persones en situacions de por intensa quan entren en contacte amb un determinat factor. Buscant els tipus de fòbia, n’he trobat de molt curiosos:

-Acrofòbia: por a les altures

-Agorafòbia: por als llocs oberts.

-Antropofòbia: Por a les persones o a la societat.

-Aracnofòbia: por a les aranyes

-Autofòbia: por de quedar-se sol.

-Bogifòbia: por als follets.

-Claustrofòbia: por als llocs tancats.

-Crometofòbia o Crematofòbia: Por als diners i valors de capital.

-Efebofòbia: temor cap als joves o adolescents.

-Francofòbia: por dels francesos.

-Gamofòbia: por al matrimoni.

-Hemofòbia: por a la sang.

-Homofòbia: temor, desgrat o odi cap a l'homosexualitat (també existeixen la lesbofòbia, la

bifòbia i la transfòbia).

-Islamofòbia: temor a les cultures islàmiques o musulmanes.

-Lalofòbia: por a parlar amb les persones o al públic en general.

-Necrofòbia: por als morts/cadàvers.

-Ponofòbia: por a fer qualsevol treball.

-Quimiofòbia o chemofòbia: prejudici contra les substàncies amb sabor artificial.

-Sexofòbia: Por al sexe, o a algunes de les seves pràctiques.

-Telefonofòbia: por als telèfons.

-Venustrafòbia: por a les dones boniques.

-Xenofòbia: temor o desgrat en contra dels estranys o estrangers.

-Zemifòbia: temor als talps.

Fent aquesta entrada al blog, m’he adonat de que hi havia fòbies de les que mai havia sentit a parlar, per això crec que és un tema molt curiós.

L'educació emocional

Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill.
Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte,
En el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte,
Això certament, no resulta tan senzill.

Aristòtil

Com molt bé diu Aristòtil, ens és molt fàcil emocionar-nos, despendre allò que sentim, encara que és més difícil controlar-ho, saber trobar la mesura i el moment. Voldria referir-me a les emocions per anar més enllà, per introduir un procés anomenat educació emocional. M’agradaria esmentar que aquest és un procés educatiu que ajuda a poder controlar i reconèixer tant els sentiments propis com els dels altres.
Després d’haver dedicat el meu treball de recerca a estudiar l’educació emocional vaig comprendre moltes coses pel que fa al món de l’educació i d’aquest procés en concret. De fet, vaig poder comprovar com nens de set anys explicaven tot el que sentien, coses que a vegades et feien posar la pell de gallina, però el millor era el motiu, ho explicaven perquè sabien que entre els seus companys trobarien comprensió i implicació, i sobretot ajuda. Amb tot això vaig veure que aquells nens eren capaços d’utilitzar l’empatia, ser solidaris, ajudar, comprendre i sobretot valorar les persones tal i com són, i per això vaig arribar a la conclusió que l’educació emocional podria portar a la nostra societat per bon camí.

Perquè entengueu una mica les activitats que aquests nens realitzaven, penjaré un conte que a mi em va agradar molt, es titula “Regals de ràbia i rancúnia”.

Ell era un professor compromès i recte, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu. En haver acabat les classes del darrer trimestre, abans de les vacances d’estiu, mentre el professor organitzava uns documents damunt la seva taula, se li va acostar un dels seus alumnes i de manera desafiant li va dir:
-Professor, si estic content d’haver acabat les classes és perquè no hauré d’escoltar més ximpleries i podré descansar de veure la seva cara avorrida.
L’alumne estava plantat, amb semblant arrogant i a l’espera que el professor reaccionés ofès i descontrolat.
El professor mirà a l’alumne per un instant i tranquil•lament li va preguntar:
-Quan algú t’ofereix alguna cosa que no la vols, la reps?
L’alumne es va quedar desconcertat per la calidesa de la sorprenent pregunta.
-Per suposat que no – va contestar amb un to despectiu el noi.
-Bé- va prosseguir el professor- quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m’està oferint un “regal”. En el teu cas, és una emoció de ràbia i rancúnia que puc decidir no acceptar.
-No entenc a que es refereix- va dir confús l’alumne.
-És molt senzill –va replicar el professor-. Tu m’estàs oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal. I jo, amic meu, de veritat, prefereixo obsequiar-me la meva pròpia serenitat. La teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-me-la, perquè no m’interessa –va concloure el professor en to amable-. Jo no puc controlar el que tu duus al teu cor, però depèn de mi el que jo li carrego al meu. Cada dia, en qualsevol moment, tu pots triar quines emocions o sentiments vols posar dintre teu, i el que triïs, ho tindràs fins que decideixis canviar-ho, perquè és tan gran la llibertat que ens dóna la vida, que fins i tot tenim l’opció d’amagar-nos o ser feliços. Que tinguis bones vacances!