"¡Vamos, Marisa!", gritaron todos los niños de quinto grado desde a dentro de los grandes ascensores. "Apresúrate. ¿No quieres llegar al último piso?"
Marisa tenía una expresión apesadumbrada y pensó para sí misma: "Por supuesto que quiero llegar. Ésa es la razón por la que vine a este viaje de estudio". Pero cuando miró hacia donde estaban sus amigos, sintió celos. ¿Cómo era posible que ninguno de ellos estuviera aterrorizado de subir en el ascensor?
"Estoy bien", dijo tan alegremente como pudo. "Iré por las escaleras y me encontraré con ustedes arriba". Cuando se dio cuenta de todos los pisos que tendría que subir, no se sintió demasiado feliz. Pero respiró hondo, aliviada, al saber que no tendría que tomar ese terrorífico ascensor.
Ja que avui a classe de pràctiques hem parlat de les fòbies, m’agradaria que l’entrada del blog d’avui parlés d’aquestes. Però abans de mirar la definició de fòbia, o concretar-ne els tipus, m’agradaria remuntar-me a l’origen d’aquesta paraula. La paraula fòbia, prové de la mitología grega , i per tant en grec s’escriuría: φóβος. I tant per a ells com per a nosaltres significa por, pànic o temor. En la mitología, com diu el seu nom , aquest curiós personatge era la por en persona , fill d’Ares i Afrodita, solia acompanyar a altres llegendes com Deimos i Enio a batallar.
Després de conèixer una mica els orígens grecs d’aquesta paraula, m’agradaria començar definint fòbia des del meu punt de vista. En la meva opinió, jo diria que es tracta d’una por desmesurada cap a un objecte o espai, portada als extrems, que et pot portar conseqüències físiques com atacs d’angoixa etc. Una definició científica d’aquest concepte, en canvi, podria ser: és un trastorn de la salut emocional que es caracteritza per la por intensa vers a objectes o situacions concretes com per exemple insectes o llocs tancats. Així doncs, les dues definicions estan d’acord en que la fòbia posa a les persones en situacions de por intensa quan entren en contacte amb un determinat factor. Buscant els tipus de fòbia, n’he trobat de molt curiosos:
-Acrofòbia: por a les altures
-Agorafòbia: por als llocs oberts.
-Antropofòbia: Por a les persones o a la societat.
-Aracnofòbia: por a les aranyes
-Autofòbia: por de quedar-se sol.
-Bogifòbia: por als follets.
-Claustrofòbia: por als llocs tancats.
-Crometofòbia o Crematofòbia: Por als diners i valors de capital.
-Efebofòbia: temor cap als joves o adolescents.
-Francofòbia: por dels francesos.
-Gamofòbia: por al matrimoni.
-Hemofòbia: por a la sang.
-Homofòbia: temor, desgrat o odi cap a l'homosexualitat (també existeixen la lesbofòbia, la
bifòbia i la transfòbia).
-Islamofòbia: temor a les cultures islàmiques o musulmanes.
-Lalofòbia: por a parlar amb les persones o al públic en general.
-Necrofòbia: por als morts/cadàvers.
-Ponofòbia: por a fer qualsevol treball.
-Quimiofòbia o chemofòbia: prejudici contra les substàncies amb sabor artificial.
-Sexofòbia: Por al sexe, o a algunes de les seves pràctiques.
-Telefonofòbia: por als telèfons.
-Venustrafòbia: por a les dones boniques.
-Xenofòbia: temor o desgrat en contra dels estranys o estrangers.
-Zemifòbia: temor als talps.
Fent aquesta entrada al blog, m’he adonat de que hi havia fòbies de les que mai havia sentit a parlar, per això crec que és un tema molt curiós.
Impressionant nòmina de fòbies. Un post molt interessant, Núria.
ResponderEliminarMolt bona la idea d'anar a cercar els orígens etimològics i mitològics de la FÒBIA!
ResponderEliminarÀnims amb el blog!