L'educació emocional

Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill.
Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte,
En el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte,
Això certament, no resulta tan senzill.

Aristòtil

Com molt bé diu Aristòtil, ens és molt fàcil emocionar-nos, despendre allò que sentim, encara que és més difícil controlar-ho, saber trobar la mesura i el moment. Voldria referir-me a les emocions per anar més enllà, per introduir un procés anomenat educació emocional. M’agradaria esmentar que aquest és un procés educatiu que ajuda a poder controlar i reconèixer tant els sentiments propis com els dels altres.
Després d’haver dedicat el meu treball de recerca a estudiar l’educació emocional vaig comprendre moltes coses pel que fa al món de l’educació i d’aquest procés en concret. De fet, vaig poder comprovar com nens de set anys explicaven tot el que sentien, coses que a vegades et feien posar la pell de gallina, però el millor era el motiu, ho explicaven perquè sabien que entre els seus companys trobarien comprensió i implicació, i sobretot ajuda. Amb tot això vaig veure que aquells nens eren capaços d’utilitzar l’empatia, ser solidaris, ajudar, comprendre i sobretot valorar les persones tal i com són, i per això vaig arribar a la conclusió que l’educació emocional podria portar a la nostra societat per bon camí.

Perquè entengueu una mica les activitats que aquests nens realitzaven, penjaré un conte que a mi em va agradar molt, es titula “Regals de ràbia i rancúnia”.

Ell era un professor compromès i recte, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu. En haver acabat les classes del darrer trimestre, abans de les vacances d’estiu, mentre el professor organitzava uns documents damunt la seva taula, se li va acostar un dels seus alumnes i de manera desafiant li va dir:
-Professor, si estic content d’haver acabat les classes és perquè no hauré d’escoltar més ximpleries i podré descansar de veure la seva cara avorrida.
L’alumne estava plantat, amb semblant arrogant i a l’espera que el professor reaccionés ofès i descontrolat.
El professor mirà a l’alumne per un instant i tranquil•lament li va preguntar:
-Quan algú t’ofereix alguna cosa que no la vols, la reps?
L’alumne es va quedar desconcertat per la calidesa de la sorprenent pregunta.
-Per suposat que no – va contestar amb un to despectiu el noi.
-Bé- va prosseguir el professor- quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m’està oferint un “regal”. En el teu cas, és una emoció de ràbia i rancúnia que puc decidir no acceptar.
-No entenc a que es refereix- va dir confús l’alumne.
-És molt senzill –va replicar el professor-. Tu m’estàs oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal. I jo, amic meu, de veritat, prefereixo obsequiar-me la meva pròpia serenitat. La teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-me-la, perquè no m’interessa –va concloure el professor en to amable-. Jo no puc controlar el que tu duus al teu cor, però depèn de mi el que jo li carrego al meu. Cada dia, en qualsevol moment, tu pots triar quines emocions o sentiments vols posar dintre teu, i el que triïs, ho tindràs fins que decideixis canviar-ho, perquè és tan gran la llibertat que ens dóna la vida, que fins i tot tenim l’opció d’amagar-nos o ser feliços. Que tinguis bones vacances!